A BÀRCINO

Amb gairebé vint-i-cinc anys, la Minícia pateix el rebuig del seu pare, perquè de molt jove, la Minícia havia estat amant d’en Teseu, precisament un enemic que va mortificar la vida del noble Minici i que, precisament, va morir lluitant contra ell.
S’hi suma un gran secret que la marcarà per sempre. Desconcertada i dolguda, seguirà, però, amb la seva passió per les curses de quadrigues i l’escriptura, l’amistat amb l’emperador Marc Aureli i l’emperadriu Faustina, la curiosa relació amb el seu marit Cneu, la complicitat amb el seu esclau Erasmius i l’entesa passional amb el centurió Luci Cecili Optat.
La Minícia intentarà recuperar l’estima del seu pare i cerca qui s’encarregui de complir una venjança, que no l’afecta només a ella i a la seva família, sinó a tot l’imperi.
L’autora fa parlar així a la protagonista: “De petita no havia fet dolenteries, no perquè fos bona, sinó perquè no n’havia tingut cap necessitat. Que jo en sigui conscient, la primera vegada que en vaig fer una ja tenia dotze anys. I era relativa, la trapelleria, perquè va ser amb el consentiment de l’àvia Quadrònia”.

Es tracta d’una novel·la històrica ambientada en la Roma antiga, amb les intrigues que es dedueixen de l’argument esmentat més amunt.
Amb gràcia i habilitat l’autora va desentrellant la vida complicada -com qualsevol altra, fins i tot d’una dona contemporània- amb el seu món interior: sentiments, pensaments i tota la trama amorosa: una relació “amistosa” amb el marit i unes altres de més sentimentals i fins i tot amoroses amb altres amics.

Reseñas bibliográficas Troa