ABIGAIL

Magda Szabó (Debrecen, Hongria, 1917 – Kerepes, Hongria, 2007) va ser considerada una de les millors novel·listes del seu país, malgrat un llarg període de silenci literari des de l'arribada al poder dels comunistes i fins a la dècada dels seixanta. També va escriure teatre, poesia, assaigs, traduccions i memòries. Abigail va ser publicada per primera vegada el 1970 i es considerada una de les seves obres més destacades.
L'estiu del 1943 la Gina és una jove desperta, enamorada i alegre de catorze anys. Orfe de mare des dels dos anys, el seu pare, el general Vitay, ho ha estat tot per a ella. La unió que hi ha entre ells és tan forta que amb prou feines necessiten paraules per comunicar-se. La Gina no és capaç de concebre una vida sense ell i sense la tieta Mimó, una dona a la quarantena, vídua, extravagant i molt divertida. Però són en temps de guerra i ja no és tan segur viure a Budapest com al començament de la contesa. El general ha decidit que la filla s'haurà de traslladar a un internat per a nenes situat a la ciutat d'Arkod a l'est del país, amb un ideari molt estricte seguint la doctrina protestant. Ell és catòlic, però la seva dona havia pertangut a aquesta religió i pensa que és en aquest col·legi on la seva filla estarà més protegida en cas de perill, més real del que la Gina pugui imaginar. Res del que va poder dir la noia va fer canviar d'opinió el general Vitay. Amb el cor trencat hi deixarà la seva filla. Comença llavors per a la Gina una nova vida en blanc i negre, sota una fèrria disciplina, amb professors estrictes i amb unes condeixebles amb què no aconsegueix empatitzar.
Magda Szabó bolca en aquest llibre la seva pròpia experiència com a alumna en un internat protestant, i del temps que ella mateixa hi va impartir classes com a professora. Sense amagar la duresa del sistema, no transmet, però, manca d'humanitat ni amargor. Per contra, escriu una novel·la d'aprenentatge en què unes nenes estan fent els primers passos cap a l'edat adulta amb el que comporta rebel·lies, contradiccions i una alegria irrefrenable de viure.
Ambientada en els darrers anys de la Segona Guerra Mundial a Hongria, els fets bèl·lics només són el marc d'una història de creixement interior, no exempta de misteris i emocions, on prevalen els valors d'honorabilitat, lleialtat, amistat, generositat, perdó i justícia, entre altres.

Encarnita Herraiz