AQUITÀNIA

Eva G. Sáenz d'Urturi (Vitòria, 1972) ha obtingut el Premi Planeta 2020 amb Aquitània, novel·la històrica amb cert to de thriller que se centra a la figura de Leonor d'Aquitània. Descriu la seva joventut en un període que abasta des del 1137 fins al 1149 i és la història de dues famílies: la d'Aquitània i la dels Capets francesos. L'acció arrenca el 1137 quan el duc d'Aquitània i pare d'Eleanor és trobat mort a Compostel·la i el seu cadàver presenta uns senyals estranys com d'haver estat enverinat. Eleanor, només amb tretze anys, decideix investigar els fets i per venjar l'assassinat del seu pare es casa amb el fill de qui ella creu que és el principal sospitós. Després de la mort del seu marit, es casa amb Lyu VII, de la dinastia dels Capets, un home més aviat feble que havia estat educat per a monjo el caràcter del qual contrasta amb el de la seva esposa. Eleonor és culta, ambiciosa i decidida i no cessarà fins a assolir el seu objectiu. Aquesta trama de recerca, quallada de morts, traïcions i venjances, encara que també d'amor, és el nucli central que l'autora trena amb altres relats com el d'un nen que temps enrere va ser abandonat per les cinc mares al bosc, un supervivent que tindrà un paper rellevant en la història. Sáenz d'Urturi s'ha documentat a fons sobre la figura de Leonor d'Aquitània i segueix els fets històrics de manera força fidedigna però també inclou elements de ficció com l'existència dels anomenats gats aquitans que eren una mena d'espies. També dóna per certes llegendes com la relació sentimental clandestina d'Eleanor amb el seu oncle. La configuració psicològica dels personatges és correcta encara que estan sempre al servei de l'acció ja que a Aquitània hi ha abundància de misteri, batalles i aventures ja que es tracta d'una època convulsa com va ser l'edat mitjana europea, uns temps en què hi havia certa connivència entre els poders polítics i les autoritats eclesials, qüestió complexa que l'autora tracta de manera adequada. La novel·la, que pretén ser abans que res un homenatge a Leonor d'Aquitània, està relatada en primera persona a través de la veu de la protagonista amb agilitat, soltesa i un llenguatge d'acord amb l'època descrita.

TROA