AUSCHWITZ, CIUTAT TRANQUIL·LA

Supervivent de l'Holocaust, l'escriptor italià d'origen jueu Primo Levi va escriure la seva experiència com a víctima i observador d'onze mesos al camp de concentració d'Auschwitz a la seva obra Si això és un home. Tot i ser una de les obres que reflecteix millor la maldat de què és capaç l'ésser humà, Levi va arribar a pensar que no ho havia explicat tot i va continuar escrivint relats sobre els camps de concentració.
A Auschwitz, ciutat tranquil·la, l'editorial Altamarea reuneix una sèrie de relats en què Levi torna amb els seus records als camps de concentració a més de reflectir els experiments que els doctors alemanys duien a terme amb els jueus com a conillets d'índies. També s'hi inclouen altres de ciència ficció com La bella dorment a la nevera, en què Levi, amb un cert humor, inexistent a la resta dels relats, combina el desig d'eternitat de l'ésser humà amb les passions més baixes.
En diverses de les històries cobren protagonisme determinades substàncies químiques posant en relleu la formació científica de l'autor. A més, relata la relació epistolar que va mantenir amb un científic alemany amb què va col·laborar al seu pas per Auschwitz i de la qual conclou l'aguda amnèsia que pateix el seu interlocutor, més interessat a justificar-se que a demanar perdó. Des d'un punt de vista formal, els relats són diversos, però tenen alguns elements en comú que els proporcionen coherència. De vegades, als textos de Levi es pot entreveure fins i tot una reminiscència del més fosc Edgar Alan Poe.
Auschwitz, ciutat tranquil·la suposa una advertència a la humanitat entestada de vegades a oblidar de manera accelerada, no ja la barbàrie que és capaç de cometre sinó els motius que el van portar a fer-ho. Resulta encoratjador que la compilació comenci i acabi amb sengles poemes, un llenguatge amb què l'ésser humà no necessita circumloquis per reflectir el que alberga al seu cor.

TROA