BABILÒNIA

Yasmina Reza, (París, 1959) escriptora francesa d'origen jueu, ha obtingut al novembre de 2016 el Premi Renaudot de novel·la amb Babilònia, publicada a l'agost del mateix any en versió original. L'obra, narrada en primera persona per una enginyera de patents de seixanta anys, es desenvolupa al llarg d'unes breus hores, durant les quals, ella i el seu marit ofereixen a casa una petita festa informal. Els assistents, amics i col·legues, són tots ells típics burgesos parisencs amb l'excepció d'un matrimoni, més bohemi, que viu a l'últim pis del mateix edifici.
Els detalls intranscendents d'una celebració convencional deriven en tragèdia quan els convidats ja s'han anat i els amfitrions, tan passats de copes com aquests, es disposen a dormir, deixant per al matí següent la retirada de les restes de la festa. En aquest moment, el veí de dalt, que també s'havia acomiadat no molt abans, torna per dir que ha estrangulat la seva dona. El motiu del crim ha estat una discussió perquè ell havia manifestat el seu disgust per unes declaracions ecologistes exposades per ella durant la vetllada relativa a menjar que els van oferir, que a ell li van semblar ridícules. Per rematar el desacord, la dona havia donat un cop de peu al gat, cosa que el marit, en plena exaltació alcohòlica, havia considerat intolerable. A partir d'aquest moment l'acció deriva cap a l'absurd: mentre l'amo de l'habitatge recomana al veí que truqui a la policia i després se’n va dormir, la protagonista ajuda l'assassí a introduir el cadàver en una maleta i portar-la al despatx on la dona mantenia una consulta de naturoterapia, per fer veure que va ser assassinada allà per un desconegut. L'autora planteja una trama argumental impregnada d'amarga ironia que alterna el retrat social i els elements d'intriga amb una audaç combinació destinada a posar en relleu la tristesa i el buit que s'amaguen sota les rialles frívoles i les actituds desenfadades en les reunions d'amics. La protagonista, que acaba de perdre la seva mare i el fill s'ha independitzat fa poc, es troba en un estat d'ànim una mica malenconiós. El seu marit, més pragmàtic, es desinteressa d'aquesta crisi emocional i els seus amics no es troben en millors condicions, donada la inestabilitat social i econòmica regnant en el seu entorn. Al llarg de les breus hores en què tenen lloc els esdeveniments que formen el nus argumental, queden palesos els sentiments d'ansietat, esgotament, desencís i incertesa que aclaparen la protagonista, representant d'una generació, que va ser jove en la dècada de 1980, quan res semblava amenaçar el benestar regnant en els països occidentals europeus. El desenllaç, que es produeix durant la reconstrucció del crim comès pel veí, expressa el buit interior dels personatges, inclòs l'homicida, i la impossibilitat de reacció davant l'efecte paralitzant que aquest buit produeix en les persones que experimenten. L'obra, escrita amb brillantor formal, de tècnica i estil, a força de criticar la banalitat, acaba per incórrer també en ella al no donar cabuda a algun personatge que representi una postura alternativa a la dels altres.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa