BADIA DE MINDELO

“El senyor August va passar devora la carcassa sinistra d’un dels vaixells embarrancats a la badia de Mindelo i va sentir una fiblada al fetge…..Cap acapverdià no tenia prou diners com per agafar un taxi privat i cap turista no gosava sortir del centre més que per fer la típica volta d’excursió a l’illa”.

Narració acurada, barreja de novel•la negre i critica social. Tot i que és de reduïdes dimensions (a penes 118 pàgines) ofereix una excel•lent introspecció en diversos móns, aparentment molt diferents: des de'l jazz, al món de les finances europeu; de l’amor (amb totes les seves conseqüències) a la intriga d’un testament multimilionari; dels costums locals de la badia de Mindelo, a la transformació d’un fill de’l poble en testaferro francès…

En la galeria dels personatges, alguns no surten certament ben parats: tant per la seva conducte moral, com pels interessos o intencions. És cert que fa esment concret de males conductes, no les explica amb detall; però tampoc les presenta com a errònies o dolentes, senzillament les presenta com a fets a saber, gaire bé com a normals. I són totes conductes morals errònies dels forasters, no pas de gent de la badia.

Sedueix el text per la narrativa, i també per les descripcions dels habitants de Mindelo: gent humil, però amb arrelats valors d’amistat, estimació, solidaritat, noblesa, educació…
Lectura amable i que de cops fa riure, amb una suavitat digne de la bellesa de Cap Verd.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa