BERLIN ALEXANDERPLATZ

Aquesta novel·la, representativa de l'expressionisme alemany, escrita el 1929, explica la història d'un assassí que surt de la presó disposat a regenerar-se, però es posa en contacte amb delinqüents, un dels quals matarà la seva nòvia. Aquest fet li provoca una greu crisi, i és internat en un manicomi; un cop reposat, aconsegueix feina com a porter en una fàbrica. Döblin (1878-1957) va ser metge ajudant al Manicomi de Buch i va tenir un centre d'observació de delinqüents.
El llibre constitueix una representació naturalista dels baixos fons berlinesos. L'autor empra una tècnica complexa, en la qual es barregen descripcions realistes de persones i llocs, imatges surrealistes, diàleg dramàtic, monòleg interior, records, paròdies, personatges que apareixen en el relat sense nexes aparents. Retalls de premsa, cartells de propaganda, cançons d'operetes i cobles de carrer, butlletins meteorològics, estadístiques de població i salut berlinesa ... es fonen per formar una imatge de la zona Est de Berlín que té molt de cinematogràfica. Döblin escriu amb vivesa, i descriu amb cura i meticulositat les innombrables escenes que componen la seva obra, amb una ironia no exempta de duresa. Predomina en la novel·la un sentiment fatalista: l'home comú és inexorablement empès a la ruïna per la corrupció dels valors i la deshumanització de la vida urbana. L'autor descriu ambients sòrdids i uns personatges marginats que es deixen portar per la brutalitat i els desitjos més elementals. Döblin, jueu, estableix un paral·lelisme entre els capítols de la seva novel·la i diferents passatges de la Bíblia.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa