CARTES (1946-1983)

Recull de les cent vint-i-cinc cartes de Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) al lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) al llarg de quatre dècades, fins a la mort de Joan Sales.
La correspondència reflecteix un debat entre una posició més academicista, la de Joan Coromines, filòleg i romanista de referència i, la de Joan Sales -autor de la novel·la Incerta glòria-, amb una posició més moderna i trencadora.

Els dos intel·lectuals es volien comprometre a dotar el català de les millors eines per a la seva consolidació i continuïtat; dubtaven a cada pas, sospesaven cada decisió, cada presa de posicions, sense qüestionar-se l’objectiu últim. Les cartes reflecteixen un veritable combat: el d'escriure en català: 'rigidesa' contra 'naturalitat'.

A tall d’exemple -en són una quantitat molt gran- les qüestions van entorn de paraules i expressions com aquesta: “El pis de la cuina, corregit per en Bardagí el terra de la cuina. ¿Per què? Aleshores si digués el pis era de terra, ¿corregiria el terra era de terra? Ho trobo francament... idiota... Moreno corregit per bru. Pedantíssim”.

L’estil és agradable i malgrat la lluita que s’hi reflecteix, el rerefons és seriós i respectuós, tot i la insistència d’un i l’altre per arribar a una solució i el patiment per no veure-hi el final; “… ens agrada el tercer camí, el d’una llengua ben usual, ben clara, ben “de tots”, però no vulgar”.
I Sales en una de les cartes: “Deixem [el català] d'una vegada per totes a mans dels pedants, que disfrutin ells amb ells”.
Diu Coromines: “Evitem sobretot la baralla; aprenguem a viure i deixar viure...hem de fer el cor fort i prosseguir en aquest combat -el de la pervivència de la nostra llengua- tant com ens quedi un alè de vida” segueix insistint en Sales.

Beth Udina