CASA DIVIDIDA

La literatura de dietaris és un gènere molt personal que exigeix ??de l'autor tenir alguna cosa per explicar, tenir vida pròpia, opinió sobre l'actualitat, sentit de la història i aquesta difícil capacitat de valorar allò quotidià i aparentment monòton. Aquest és el cas de Puig, capaç de transmetre una intimitat que ens sembla veritable en el seu diàleg amb el lector.
És el dietari de l'any 2022, que deixa a l'esquena la pandèmia i les seqüeles. El que li interessa, a més a més dels successos en si, és el seu reflex en les persones o com s'insereixen en la història. Cada capítol es correspon amb un mes i es van succeint continguts variats, des de la política, visites a amics, escenes familiars, la seva felicitat tranquil·la en viure al camp, la plenitud davant de la natura, acerades reflexions o breus aforismes.
La política interior i exterior ocupen el seu interès. Es mostra crític amb Pedro Sánchez i amb el procés; amb Feijóo, entrenat per governar sense xocs. L'aportació de Podem i els comunistes al govern: crear divisió i desconfiança. La guerra d'Ucraïna, la manca d'unió de la Unió Europea i la política de perfil baix de la Xina, el complex Putin o com Trump i Boris Johnson representen el pitjor populisme. Les seves opinions van en la línia del conservadorisme intel·ligent.
Realment suggerents, pel que fa a esdeveniments actuals, les seves reflexions sobre la història i la cultura. Pròpies de l'observador al marge de la confrontació i al que la seva experiència li permet enjudiciar encertadament els fets: la cultura de la cancel·lació, el moviment woke o el pensament soft, per exemple.
Potser els passatges personals, per ser més íntims, destaquen amb la prosa lírica i suggeridora. Aquí hi ha les seves trobades amb companys de joventut, recreats en breus i encertats traços. O les seves passejades agraïdes en una naturalesa concreta, sempre reparadora i bella. L'exaltació de la vida retirada a Centelles, poble proper a Vic, on viu amb la seva dona “en la gràcia providencial d'una perduració d'amor i afectes”. Molt d'agrair la seva fe serena i profunda, el seu sentit transcendent, que li permet mantenir l'esperança a la vida.

Francisco Andrés