DESERTAR

Desertar, última novel·la de Mathias Enard (Niort, França) tracta sobre la violència i les conseqüències en l'home, una ferida que el seu autor descriu després de l'impacte que li va produir l'esclat de la guerra a Ucraïna. La trama arrenca en un paisatge mediterrani del qual se'n desconeix el nom. Allà hi ha un soldat esgotat, brut i ferit que pretén desertar i abandonar la violència. Mentre comença a ordir el seu pla contempla allò que l'envolta i observa que molt a prop hi ha una dona en pitjors condicions que ell i que també desitja fugir de la barbàrie. El soldat se sent incapaç de deixar-la sola. També hi ha un ase malparat. A partir d'aquesta escena comença una reflexió del protagonista en què evoca records familiars, també resa i demana a Déu sortir de l'horror. Enard recorda l'atemptat contra les Torres Bessones l'11 de setembre de 2001, fet que va suposar per a ell un indici que començava una època diferent. També fa referència a la trajectòria d'un matemàtic de la RDA. La trama es compon de relats diversos que conflueixen en un mateix anhel: la defensa d'un ideal. Desertar és un al·legat a favor de la pau escrit amb estil entretallat en què el passat i el present s'entrecreuen. Una narració carregada de dramatisme malgrat l'escassa acció en què també hi ha espai per a la tendresa. Novel·la profunda en què es donen cita tota mena de sentiments: ràbia, dolor, compassió, denúncia de la barbàrie, etc. Un exercici literari de primer ordre, tècnicament molt ben construït. Un crit que se sent des de la primera fins a l'última pàgina, encara que l'horror quedi suavitzat per la bellesa de la prosa. L'autor explora la psicologia del desertor, un personatge que pot semblar covard i, tot i això, ell defensa la necessitat que en algun moment cal abandonar les armes, acte que suposa també molta valentia. Desertar mostra una vegada més el mestratge de Mathias Enard i la seva lectura no deixa indiferent el lector.

TROA