L'escriptora canadenca, ja coneguda a Espanya per altres novel·les anteriors, fa a Desfilada un autèntic combinat, centrat en el món de l'art, en el món de la dona, i en la relació art-maternitat-filiació.
Els quatre capítols tracten de personatges el nom dels quals és sempre G. El tema és la creació artística en relació amb la maternitat si l'artista és dona, o amb la possibilitat d'entrar-hi, sent artista, en un món convencional, entrada que acaba malament.
Dins cada història hi ha una altra història. I passa d'un punt de vista a un altre sense anunci previ.
En realitat, és una desfilada davant del lector de personatges que de manera intimista van donant compte del món interior de l'escriptora. En tots els casos manté una actitud crítica davant de tot allò que considera convencional.
Tot i això, no queda clar quina és la seva posició. Potser no aconsegueix transmetre-la o deixa veure que la seva visió és fragmentària, i vol completar-la en una sèrie de situacions amb temes més o menys comuns.
En tot cas, és un hàbil exercici literari i d'intimisme, que crida el lector a definir la seva pròpia visió.
Carmen Trigo
Añadir a mis favoritos
Compartir