DESIG D´ARRELS

El 2025 es publica la primera obra de May Sarton traduïda al català: Desig d’arrels (Anhelo de raíces, 2020), autobiogràfica com Diario de una soledad (2021). Totes dues complementàries: així com a la primera ofereix una imatge optimista de si mateixa, a la segona mostra la cara menys amable del seu caràcter i de la vida en solitud.

Sarton decideix, a la meitat de la seva vida, adquirir una casa de pagès en un petit poble del nord-est dels Estats Units: s'inicia un viatge interior a la recerca del que anomena la seva “vida reial”. A la vida rural i a la solitud buscada espera descobrir què habita a la seva ànima. Transformarà la vella casa i el jardí en reflex d'ella mateixa i de l'ambient familiar on va néixer i al qual deu la seva personalitat: vol construir una llar, casa seva.

La rehabilitació de la casa és una metàfora del procés interior. L'alegria per solucionar les dificultats va en paral·lel amb l'autoafirmació personal, de manera que ella es reconeix a la seva obra: quan va habitant els nous espais tan amorosament decorats com la sala amable, així la bateja, on escriu envoltada de llum natural; quan s'afanya en recuperar el jardí per diàriament il·luminar la casa amb rams de flors fresques com feia la seva mare. Hi ha agraïment per la transparència del cel i les postes de sol, pels llargs hiverns incomunicats per la neu que l'obliguen a treure el millor de si. A més, la relació amb els veïns i l'acceptació dels seus costums i rituals despertaran el sentit de pertinença i arrelament.
Amb la mateixa càrrega emocional descriu el procés interior i exterior, de manera que s'adverteix l'evolució de la protagonista, de la casa i de l'entorn com si fos un diàleg amb l'autora. El ric vocabulari, estil plàstic, cuidat i elegant, o les imatges vívides d'una natura que marca el ritme de la vida rural aporten vivesa i sinceritat i aconsegueixen l'empatia del lector.

Francisco Andrés