DESPERTA, FERRO!

L'autor va mostrar una vocació precoç per l’escriptura, que es va veure obligat a ajornar per raons familiars. Finalment la va poder satisfer, després d’una llarga i destacada trajectòria professional en grans corporacions, amb Los muros de Jericó l’any 2000 i Presagio l’any 2003. Les van seguir L’anell, (2004) i La reina oculta (2007), que va obtenir el Premio de Novela Histórica Alfonso X el Sabio. El 2011 va publicar Promet-me que seràs lliure i el 2013 Temps de cendres. Les seves obres s’han editat a més de vint idiomes. La seva obra anterior, Cançó de sang i or, va guanyar el Premio de Novela Fernando Lara el 2018.

Una història real i èpica que té com a protagonista la figura de Constança de Sicília. Els fets que explica passen al segle XIII. El seu marit, Pere III d’Aragó, El Gran, l’endemà de coronar la seva esposa reina de l’illa, marxa a un duel d’honor amb Carles d’Anjou a Burdeus.
Ella queda sola, sense experiència de govern, al capdavant del regne en un moment molt complicat. Sicília està en guerra: Uns nobles hostils, ansiosos de poder, provoquen revoltes sagnants que amenacen la seva vida i la del seus fills. A més s’haurà d’enfrontar, amb l’ajuda dels que li són fidels, als tres poders més grans del segle XIII: Carles d’Anjou, el gran emperador del mediterrani, França, i el Papa Martí IV.
Mentrestant, al seu marit, Pere d’Aragó, l’esperen l’engany i una croada devastadora d’un poder deu cops més gran que el seu, que envairà Catalunya i ho arrasarà tot.

Una novel·la històrica que narra uns fets reals d’una època fascinant, és l’inici de la gran aventura catalana a la mediterrània. Com diu l’autor, els personatges són tan sorprenents que no cal afegir una gran dosis de ficció. Els cronistes de l’època, com Muntaner, ho van explicar, cal inventar poc. Perquè el relat enganxi des de l’inici hi posa molta emoció: amor, odi, venjança, ànsies de poder, traïcions... tot, per fomentar al lector el desig de conèixer el passat, però al mateix temps gaudir-ne. Reconeix que són seus els diàlegs i escenes de llit que els cronistes no reflecteixen.
Com a rerefons hi trobem les gestes dels temibles almogàvers i Roger de Llúria, almirall general dels regnes d’Aragó i Sicília pel senyor rei d’Aragó.

Reseñas bibliográficas Troa