EDUCAR SENSE CRIDAR

Educar sense cridar, llegint el llibre d'Alba Castellví, és més fàcil del que sembla, tot i que els pares que es quedin en el títol puguin esbossar un somriure una mica irònic.
Alba Castellví és sociòloga i mediadora, però també mestra i mare i amb aquest llibre ens proporciona un manual àgil sobre la convivència diària amb els fills, especialment per als mesos de vacances escolars en què la convivència sol ser més intensa i necessitada d'un rodatge i paciència especial.
Si cal resumir l'actitud o la virtut que en aquest llibre es treballa i es possibilita és la agradabilitat.
Cal caminar al costat dels fills, però l'autoestima no es construeix amb lloances i incondicional acceptació.
Cal educar per a la llibertat, que no és absència de límits, i que els nois es rebel·len, però "davant la resistència, consistència: fermesa serena" com diu Castellví.
També és cert que un dels reptes per als pares avui i, més en vacances, és complir el que diem, és a dir, aconseguir una autoritat inspirada poderosa i serena. Doncs per aconseguir-ho està la recepta refrescant i relaxada de Catellví:
"La nostra resposta ... sempre serena, sempre calmada pot ser tan senzilla com la que segueix:
1. Ajupir-nos a l'alçada del nen.
2. Fixar la nostra mirada en els seus ulls.
3. Parlar amb veu serena.
4. Fer frases simples i curtes."
Les rebequeries que tant preocupen als pares també poden ser tractades amb pau, perquè han de saber aquests pares que "la freqüència de les rebequeries d'un nen està directament relacionada amb el benefici que treu d'elles". A cap pare li agrada dir que no o a gairebé cap, però és perquè avui associem erròniament la insatisfacció amb la infelicitat.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa