EL BOSC DELS QUATRE VENTS

Precedida per l'èxit de les seves novel·les anteriors, aquesta última de Maria Oruña situa com és habitual el misteri a les terres del nord d'Espanya, en aquest cas Galícia. El paisatge de boscos i construccions medievals té un protagonisme important en el relat.
Dos escenaris paral·lels en la narració, separats per més de cent anys en el temps. D'una banda, Jon Bécquer, catedràtic d'antropologia de Madrid, que localitza obres d'art perdudes, apareix al parador de Santo Estevo, antic monestir a Ribas de Sil, prop d'Orense. Sent parlar de la llegenda d'uns anells episcopals miraculosos i es proposa trobar-los. L'aparició del cadàver d'un jove del poble al jardí del parador obre una investigació. Per una altra, més de cent anys abans Marina, una jove que s'interessa en la ciència més del que és habitual en les dones del seu temps, arriba al monestir juntament amb el seu pare que va a exercir com a metge de la comarca. Immediatament Marina s'interessa pels remeis naturals que es fabriquen a la botica del monestir. El seu amor amb un aprenent de la botica, sense cap noblesa, i els avatars pels quals passen són la història paral·lela.
La lectura és molt entretinguda, atrapa. Els finals de les dues històries són diversos i els fils que les uneixen queden potser una mica febles.
La seva lectura proporciona una bona estona, sobretot si es coneixen aquests paisatges. Carmen Trigo.

Carmen Trigo