EL CAMAROT DEL CAPITÀ

Com escriu Miquel Molina, en el suplement de Cultura, de La Vanguardia 10 -IV-2021, aquest llibre, "és la crònica dels seus anys en la direcció de La Vanguardia, que coincideix amb el període àlgid del conflicte polític català”. Segueix, el comentarista, explicant que un dels distintius de l´estil de Màrius Carol, es l´ús de citacions. Les seves referències literàries es nodreixen de les seves moltes lectures, i també d´aquella curiositat insaciable que li oferia l´equip de periodistes i relacions que tenia en el seu entorn.
En aquesta narració, cal fer atenció a les citacions, molt interessants i adients per explicar els diversos fets. Recorda l´autor que en el seu mandat li va tocar lluitar amb l´abdicació d´un rei; amb un relleu per moció de censura al capdavant del Govern central; amb tres canvis de president a Catalunya. amb la DUI, amb la suspensió de l´autonomia, empresonament i expatriació de líders independentistes, l´atemptat a la Rambla, etc.....

Continua Molina, "La manera en què l´autor s´aproxima a aquells fets és un dels aspectes més remarcables d´aquest llibre. Malgrat la seva llarga experiència professional, malgrat el seu coneixement dels temes que aborda, el protagonista-director no deixa mai de manifestar la seva sorpresa quan la realitat fa un gir inesperat. Això no és gaire habitual en aquest tipus de relats autobiogràfics... Carol traça un implícit elogi del dubte, d´aquell deixar-se sorprendre que constitueix la font principal del seu entusiasme per la professió”.

"El llibre és també un suculent anecdotari servit amb un estil àgil i precís, amb aquell registre que permet dir sense que sembli que es diu".

"El relat del Procés viscut des del despatx del director mostra un personatge que intenta a tota hora comprendre i ser comprès...es desplaça a totes les trinxeres per entrevistar-se amb els actors principals. Va intentar crear espais de trobada i evitar el temut xoc de trens...fins l’últim moment. Sense preocupar-se en excés de com s´interpretaran aquestes trobades...Sense vocació de mantenir una ortopèdica equidistància, sinó exercint més aviat el multilateralisme dels seus admirats polítics demòcrates dels EUA com John F. Kennedy...Sempre des de la distància que imposa la professió: Sóc periodista, no polític; els polítics són els que em donen feina".

Detalla un exhaustiu recorregut gastronòmic de Barcelona i altres capitals. També fa una interessant reflexió sobre l´evolució del periodisme de qualitat escrita a l´empara de mestres com Talese, Capote, Bernstein, Pla, Wolfe o Mailer.
Acaba la crítica de Molina, com Carol, ens transmet, un exercici inusual de franquesa. Deixa aflorar el seu costat més humà...I en tot moment, ens trobem amb un professional enamorat del periodisme.
Molt interessant i agradable de llegir.

Carme Mateu