EL CATALA DE LA MANXA

Biografia: (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) va ser un dels pintors i escriptors capdavanters del Modernisme. Fill d’una família de fabricants de tèxtils, als vint-i-nou anys, casat i amb una filla, va abandonar-ho tot per emprendre la vida d’artista. Format a París com a pintor, aviat va començar també a escriure. Vinculat al grup de l’Avenç va conrear el teatre: L’alegria que passa, Llibertat!, El pati blau, L’hèroe i El místic. Més tard la novel•la: El poble gris, L’auca del senyor Esteve i El català de la Manxa.
Narra la història d’un Quixot modern, un obrer revolucionari del barri barceloní de Sant Andreu que, a causa de la seva participació activa en els fets de la Setmana Tràgica, s’ha de refugiar en terres de la Manxa, on és acollit per un altre català, un antic viatjant de comerç que s’ha convertit per via matrimonial en l’amo del cafè de Cantalafuente, el poble somort i empolsegat que esdevé un dels principals protagonistes de l’obra. Només d’arribar, l’innominat “català”, empès per la lectura dels seus particulars “llibres de cavalleria”, es proposa regenerar la vida dels habitants del poble, però ben aviat la seva dèria redemptora topa amb el tarannà local, encarnació del “sanxopanxisme” més conformista. Per acabar-ho d’adobar, el seu fill li diu que vol ser torero.
S’ha tornat a editar cent anys després de la seva publicació original, en realitat vol ser una paròdia del Quixot, però en el moment que vivim també es pot llegir com una reflexió sobre la temptació regeneracionista de Catalunya envers Espanya.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa