EL CEL SEGONS GOOGLE

Primera novel·la de Marta Carnicero (Barcelona, 1974), publicada en català el 2016. Júlia i Marcel són una parella jove que després d'uns anys d'estar casats sense tenir fills, adopten amb il·lusió una nena anomenada Naima. Júlia deixa de treballar per cuidar-la i Marcel li dedica les hores que li deixa lliure la seva dedicació a l'Institut del qual és professor.
La narració reflecteix la seva vida quotidiana en un barri popular de Barcelona. Una vida sense grans estridències que, des de l'arribada de la nena, gira al seu voltant encara que sense arribar a ser una família. Un temps després, Júlia comença a sospitar que Marcel l'enganya i troba al seu mòbil el nom temut: Berta. Comença un joc de temors i gelosia, que el porten a espiar el mòbil de Marcel i a tendir-li petites trampes. Marcel, al qual ja només uneix a Júlia la seva filla, recorre només al correu electrònic com agafador. Fins que un petit accident sense conseqüències actua com a detonant i Marcel decideix deixar la Júlia per anar-se'n amb la Berta, encara que això suposi acceptar la custòdia compartida. Un temps després, Júlia decideix anar-se'n amb la seva filla a viure a Nantes d'on procedeix la seva mare, Marie Noel, per distanciar la nena de Marcel.
La novel·la alterna la trama barcelonina amb capítols en què Naima, ja gran, pren la paraula, i en els seus records cobra força la figura d'un pare a qui no va conèixer i al que va suplir el nou marit de la mare. En tot el relat batega la força d'uns llaços familiars i d'una paternitat que es troba a faltar. Naima, la nena adoptada, quan sigui adulta coneixerà el seu veritable pare hospitalitzat en estat terminal.
Marta Carnicero escriu una novel·la breu ben plantejada, amb força narrativa i un llenguatge col·loquial que s'adapta bé a l'estil costumista del relat. Presenta Júlia i Marcel amb la seva complexitat psicològica i plasma bé les seves reaccions i, en menor grau, la resta dels protagonistes. Un llibre que es llegeix amb gust i fa pensar.

Carmen Juste