EL CLAN

Els tres autors sota el pseudònim de Carmen Mola ofereixen una nova entrega de la inspectora Elena Blanco i els seus companys de la BAC (Brigada d'Anàlisi de Casos). Aquest detall és rellevant perquè, si no s'han llegit les novel·les anteriors, es perdran molts detalls dels personatges i dels casos que sovint surten en aquesta novel·la, per caracteritzar-los. És com si els autors no es molestessin a pensar en el lector. Aquí apareix un personatge nou, Miriam Vaquero, que es fa càrrec de la BAC, una vegada que han retirat l’Elena. Tot i que s'acabaran trobant totes dues.

Dividit en quatre parts, cadascuna comença amb un preàmbul del passat que serveix per centrar l'acció. Ja a la primera part, en aquesta introducció, es pot captar el to de violència exagerada que dominarà tota la novel·la. Tot comença a Àfrica i a les dues guerres civils que van assolar Libèria als anys vuitanta del segle passat i on apareixerà la figura de l'Speeni i el Clan que dirigeix ??que es convertirà en l'obsessió de tota la novel·la.

El Clan realment és una xarxa secreta on estan integrats policies i altres personatges de relleu i que seran els causants d'infinitat de morts salvatges i assassinats. A l’Elena i als seus delmats companys de la BAC els tocarà descobrir tota la trama i per això tots passaran per moments en què està en joc la seva vida.

L'argument de la corrupció de la policia i personatges poderosos no és nou i ha estat explotat per les novel·les policíaques i thrillers abundantment. Juntament amb la corrupció apareixeran altres temes també freqüents: les màfies de migrants i el comerç d'armes i òrgans. El més terrible de la novel·la és la justificació de sentiments com la venjança que és el que mou un dels protagonistes, o l'alcoholisme que caracteritza la inspectora Blanco, o la impunitat amb què es mata deixant-se emportar per la ràbia. El viatge de migrants que travessa tot el desert fins a arribar a la Mediterrània per acabar a les platges d'Almeria és una tremenda cruesa. Els autors superen la maldat que havíem descobert a les novel·les policíaques nòrdiques, acarnissant-se en descripcions violentes i patològiques i incidint en els casos de persones aparentment meravelloses, però en realitat assassins consumats.

Encara que arrossegui el lector fins a un final que es precipita, impredictible per incoherent, és difícil que deixi un bon sabor de boca. Tal com acaba no sembla que pot tenir continuació, tret que es canviïn els personatges que encara queden.

TROA