EL CLUB DEL CRIM DELS DIJOUS

Richard Osman (28 de novembre de 1970, Anglaterra) s'inicia al món literari amb El Club del Crim dels Dijous, la seva primera novel·la després d'haver aconseguit fama com a presentador i productor a la televisió britànica.
En un complex residencial de luxe per a jubilats els octogenaris Ron el Vermell (antic dirigent sindicalista), Joyce (infermera durant quaranta anys), Ibrahim (competent psiquiatre que encara no ha perdut facultats per a l'anàlisi de la complexitat de la ment) i Elizabeth ( de professió desconeguda, però amb múltiples contactes a tot el món fruit d'un passat ple d'intrigues) formen el Club del Crim dels Dijous. La seva afició se centra a intentar resoldre antics crims arxivats o no resolts. Penny, exinspectora de policia, era qui proporcionava els casos, però ara ella està inconscient a la zona hospitalària esperant el final dels seus dies acompanyada del seu estimat marit i la visita dels quatre amics. Aviat les indagacions sobre el passat es veuran desplaçades per diversos assassinats recents que tenen lloc a l'entorn del mateix complex residencial. Al mateix temps que l'inspector Chris i la seva jove ajudant Donna, els quatre components del Club faran les seves pròpies investigacions que posaran a disposició dels policies intentant aclarir l'intricat de la situació, sobretot quan apareixen els ossos d'un cadàver enterrat sobre un taüt antic i un capellà catòlic sospitós de no ser-ho.
Amb sentit de l'humor i amb uns personatges amables, encara que tractats superficialment, Richard Osman empra una fórmula reeixida ja utilitzada per altres autors en recrear una situació positiva amb protagonistes més grans que, conscients dels seus anys, no volen deixar passar l'oportunitat de continuar gaudint de tot allò que la vida els ofereix.
La trama d'estil policíac i d'intriga es veu forçat per una complexitat innecessària que l'autor utilitza per tractar amb banalitat situacions il·legals o de criminalitat, tot sota la capa d'un bonisme capaç de justificar gairebé tot, inclòs un suïcidi.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa