EL CRIM DEL COMTE NEVILLE

Amélie Nothomb, l'escriptora belga de més prestigi internacional, narra en aquesta novel·la curta, titulada El crim el comte Neville la situació en què es troba Henri Neville, pertanyent a la més rància noblesa de la regió de Bèlgica, a qui la manca de recursos econòmics l'ha portat a prendre la decisió de vendre el castell, situat a les Ardenes, heretat dels seus majors. Als seixanta-vuit anys, ja jubilat d'una ocupació lucrativa, però que, exercit amb honradesa no li va permetre refer el seu minvat patrimoni familiar, es disposa a oferir a les seves amistats una última gran festa en la que ha estat la seva residència habitual, després haurà de acomiadar-se definitivament d'ella. No obstant això, pocs dies abans de celebrar-la, una vident amb la qual es troba per circumstàncies accidentals, li anuncia que en la gran festa que pensa donar a casa, matarà un convidat. El comte se sent aclaparat davant aquest pronòstic però més encara quan la menor dels seus fills, de disset anys, que ha escoltat tan fatal auguri li demana ser ella la víctima del seu crim.
L'obra es planteja de manera expressa com un homenatge i una recreació de la famosa obra d'Oscar Wilde titulada "El crim de lord Arthur Savile" publicada el 1891. L'autora tracta el dilema a què s'enfronta el protagonista, fortament pressionat per la seva filla , comparant el del rei Agamèmnon que, segons la llegenda grega clàssica, es va veure obligat a sacrificar la seva filla als déus. De la tragèdia al tragicòmic, el calvari viscut en solitari pel angoixat progenitor, incapaç d'explicar a ningú el seu problema, resulta absurd i alhora inquietant, segons les iròniques paradoxes amb les que tant agrada a l'autora enfrontar els seus lectors. La trama, ben concebuda en el límit entre la paròdia i el malson, reflecteix en el fons la crisi de valors d'un món on l'honor i el deure resulten una mica anacrònics si no estan relativitzats segons el com i el quan en que s'inscriguin . La suggestiva atmosfera ambiental que envolta l'acció, l'hàbil traçat del perfil dels personatges i la distesa i humorística forma de portar l'argument fins al desenllaç, proven, una vegada més de la capacitat d'Amélie Nothomb de sorprendre, desconcertar i captar l'atenció del lector. La seva narrativa intel·ligent, d'alta qualitat estilística i amb un contingut crític que no sempre és fàcil d'apreciar suposa un esbarjo intel·lectual que requereix un públic capaç de apreciar-lo.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa