EL CUCUT DE VIDRE

Última entrega del supervendes Javier Castillo. A la línia de la novel·la d'intriga, de la qual és especialista.
Una jove metge, Cora Merlo, és a punt d'iniciar la seva residència d'especialitat a un prestigiós hospital. Pateix un esvaïment i cal que li trasplantin el cor. Té la sort que hi ha hagut un accident i el cor del mort és compatible. Després de l'operació, que és un èxit, permet que la família del donant sàpiga qui és el receptor. La mare del jove accidentat la visita a casa seva i el convida al seu lloc de residència per conèixer millor la persona on batega el cor del seu fill. Cora accepta la invitació.
Passarà uns dies a la petita població de Steelville. Allí vivia el donant. De mica en mica va coneixent l'ambient on es movia. Tenia una malaltia d'ossos que el feia “diferent”, el seu pare era el xèrif i va desaparèixer misteriosament sense que ningú sabés si havia mort o marxat, al poble han desaparegut algunes joves i estan desapareixent nens… Juntament amb el germà del donant que és ara el xèrif intenta desxifrar els misteriosos esdeveniments. Sempre al precari estat en què es troba per la recent operació.
Hi ha molta intriga i l'acció fa moltes voltes. Com a recurs literari de vegades el mateix succés es narra dues vegades, des de diferents punts de vista i la intriga no decau.
Els personatges poden semblar previsibles, encara que intenta crear certa confusió sobre ells i donar pistes del que potser podria ser, i no és. Per això hi ha un “déu ex machina”, un element extern que resolgui una història, amb la presència del qual s'arregla tot.
És una bona novel·la, en el gènere, que es llegeix amb interès i que, sens dubte, enganxa.

Carmen Trigo