EL DOFI

Una novel·la singular com ho és el seu autor, en la qual amb base en l'obra de Shakespeare "Pèricles, príncep de Tir", -no sempre acceptada per tots els crítics la seva autoria per part del dramaturg anglès-, construeix tota una història en la que el temps i l'espai van saltant i el lector pot trobar-se als temps actuals, en els temps en què es va compondre l'original o corrent la sort del personatge de l'antiguitat. El mateix títol de la novel·la és una marca que el relat actual no segueix ni l'històric ni el shakespearià, encara que mai s'allunyi de les seves empremtes.
El que sí que és evident és que la novel·la parteix del relat incestuós del Rei Antíoc i la seva filla i d'Apolonio de Tir que ha de fugir ja que en 'descobrir la situació, el Rei busca matar-lo per tots els mitjans. I això ajudarà a tenir un punt de referència per al relat.
Amb aquests pressupostos s'entén que la lectura de la novel·la no sigui fàcil, ja que conté multitud de detalls i que un lector que busqui una trama lineal no serà capaç de seguir, i la comprensió serà complicada.
Però la història no és un simple relat, sinó el suport per plantejar el problema de les relacions paterns filials, encara que dutes al límit prenent com a base la relació de Philippe, un home intensament ric i amb la seva filla Angèlica, que neix després que la seva mare, Maia, embarassada d'ella patís un accident aeri i morís, encara que ella miraculosament va sobreviure. El pare bolca tota la seva vida i el seu amor en aquesta filla, molt semblant a la seva mare de la qual estava molt enamorat i la converteix en una esclava dels seus desitjos, tancada en una gran mansió. La visita inesperada del fill d'un antic tractant d'art que descobreix la situació, Darius, canviarà tot, ja que es fa càrrec de la situació en la seva primera visita i es proposa alliberar Angèlica, però el pare se’n adona i des d’aquest moment intenta matar-lo, com en el drama original.
La novel·la, com en el cas shakespearià, es converteix en un relat de fugida, en tant que Darius, després d'un intent d'assassinat apareix en un vaixell amb el nom de El dofí, en el qual va vagant, d'un lloc a un altre, sofrint la persecució, i protagonitzant multitud d'històries, fins a arribar al desenllaç final.
Què pretén Haddon? És evident que es tracta d'una novel·la on es vol reivindicar la dona, la gran absent de la història per l'autor, llevat en casos singulars i intentar veure el seu paper en la societat actual. En la novel·la, la dona és la que va a tenir tot el protagonisme d'una manera molt subtil i serà la que guanyarà. Potser aquest tipus de novel·la no sigui el millor camí per aconseguir el seu objectiu, però sens dubte és un intent vàlid.
Dins de la dificultat de l'obra, els personatges són creïbles i estan molt ben tractats i susciten sentiments clars de rebuig o d'acceptació per part del lector.

TROA