EL GAT QUE VA PARLAR SENSE VOLER

Gaspard, un gat gris d'origen escocès i il·lustre pedigrí, menja per casualitat una sucosa herba al jardí de la família amb la qual viu. Després de fer-ho, se sorprèn en sentir-se comentant els seus pensaments en veu alta amb paraules humanes. Quan Thomas, el nen de la casa, que és el seu millor amic, torna del col·legi li explica que ha passat i descobreixen que Gaspard, a més té ànima de poeta i és capaç de parlar en vers. Al pas dels dies decideixen mantenir en secret la seva insòlita capacitat de comunicar-se, perquè el gat no desitja convertir-se en una raresa pública i patir les conseqüències de ser famós. Com a vegades no es mossega la llengua i diu coses que resulten poc amables per a qui les escolta, Thomas convenç als seus pares que està desenvolupant habilitats de ventríloc per dissimular. Claude Roy (1915-1997) poeta, assagista i narrador francès, explica una història original, ben concebuda i escrita amb un estil de vocabulari senzill i elegant factura expressiva en el qual s'inclouen alguns divertits poemes de rima fàcil. El seu contingut de fons, impregnat d'humor, guarda un missatge molt clar que Gaspard, amb felina saviesa resumeix dient: "més feliç viuré amagat".

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa