EL LABERINT DELS ESPERITS

Quarta i última novel·la de la sèrie titulada "El Cementiri dels Llibres Oblidats", ambientada a Barcelona entre 1938 i 1966. El narrador és Daniel Sempere, hereu a càrrec de la llibreria Sempere, excepte en les pàgines finals on pren el relleu el seu fill Julián.
Protagonitza l'acció Alícia Gris, misteriosa dona, encreuament d'espia i detectiu privat, la vida de la qual va salvar Fermí, el peculiar empleat de la llibreria Sempere, quan de nena, va estar a punt de morir durant un bombardeig a la Guerra civil. El relat, el més extens de la tetralogia a la qual pertany, coincideix en època, ambientació i alguns personatges, amb les anteriors, encara que pot llegir-se de manera independent. Ruiz Zafón ha creat un conglomerat narratiu multifacètic que en cada llibre contempla des d'una perspectiva diferent sense deixar de ser el mateix. En aquesta ocasió la trama es recolza en un cas de corrupció financera atribuït a dos homes de negocis catalans que van finançar el general Franco durant la guerra i van rebre com a premi a la postguerra avantatges per a les seves empreses i l'accés a ocupar alts càrrecs. Les repercussions dels seus tèrbols negocis i la seva depravada conducta van arribar a atreure l'atenció de la policia i d'altres elements interessats, el que provoca un conflicte de competències que dóna lloc a nombrosos enfrontaments armats. La figura, entre romàntica i enigmàtica, d'Alicia Gris centra el complex entramat que recau sobre ella, obligada a desentranyar una sèrie de successos sobre els quals durant anys va caure una fèrria cortina de silenci. A les crítiques al govern del general Franco i a la policia, acusada de servilisme davant el poder i d'utilitzar mètodes brutals, s'uneixen les al·lusions iròniques a les creences religioses i a la imatge d'una societat còmplice, com a trets que aquesta novel·la repeteix en termes similars a les tres anteriors. Difereix d'elles en una complexitat argumental molt més accentuada, en tant que, a més de l'amor als llibres, també s'implica en la recerca de dues nenes, filles de pares empresonats després de la guerra que van ser segrestades i cedides cadascuna d'elles a un matrimoni afecte al règim. L'extensió del text, els canvis de temps i llocs, els diàlegs prolixos, l'estil tosc, i certes concessions al melodrama, són trets típics d'una obra dirigida al públic poc exigent en matèria literària i comercialment rendible. Les referències eròtiques són breus i en molts casos es redueixen a frases i observacions obscenes.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa