EL LLADRE DE QUADERNS

El lladre de quaderns de Giani Solla (Nàpols, 1974) és una novel·la ambientada als anys quaranta durant el feixisme italià i narra la trajectòria de Davide, un nen que viu a la província de Caserta. És coix des del seu naixement i està en un ambient familiar molt dur ja que es dedica a cuidar porcs i, sovint, és maltractat pel seu pare, un home rude i admirador de Mussolini. A més, a causa de la seva tara física, és objecte de burla a l'escola on de vegades roba quaderns i li diuen el porquer. Va a l'església i freqüenta sagraments, però és ignorant en matèria religiosa, cosa que es manifesta en algun detall xocant. El seu únic somni és la Teresa, filla de l'amo d'una fàbrica, amb qui té alguna trobada sexual. Tot comença a canviar quan coneix un nen jueu anomenat Nicolas. Aquesta trobada serà un punt d'inflexió a la vida de tots dos. Quan Nicolas amb la seva família i un grapat de jueus són enviats pels feixistes a una altra ciutat per ser confinats, fuig de casa seva i es refugia al costat de Nicolas. Sorgeix un conflicte ja que Teresa és estimada pels dos joves de manera que quan ella té un fill, dubten de qui és el pare tot i que Davide ha mantingut relacions amb altres dones. Nicolas desapareix i pren un rumb nou a la seva vida mentre Davide marxa a Nàpols on comença a treballar en un teatre, activitat en què demostra tenir gran talent. La novel·la vol ser una història de superació i de segones oportunitats i està escrita amb prosa suggerent i amb un llenguatge molt visual. Al llarg de la trama s'adverteix una gran permissivitat moral, descrita amb cert detall, que en aquest cas procedeix de l'escassa formació dels personatges.

TROA