EL MALSON

El malson és una de les dues novel·les de l'escriptor alemany Hans Fallada (1893-1947) el nom real del qual era Rudolf Wilhelm Ditzen, que es van publicar, en la tardor de 1947, mesos després de morir l'autor, el 6 de febrer d'aquest any, a causa d'una insuficiència cardíaca. L'obra narra la vida d'un escriptor de certa fama, al llarg del primer any de pau després del final de la Segona Guerra Mundial. Refugiat al camp per fugir dels bombardejos dels Aliats sobre Berlín roman durant l'estiu de 1945 en aquest lloc, presencia l'arribada de l'exèrcit rus i fins i tot, per breu temps, esdevé l'alcalde del poble. La necessitat de recuperar el seu antic habitatge de Berlín l'obliga a tornar amb la seva dona a la capital, on no troba més que ruïnes, la seva casa ocupada per persones desconegudes i desvalisats la major part dels seus estris. Desanimat, malalt i gairebé sense diners, s'esforça per incorporar-se a una vida en pau que li permeti tornar a escriure.
L'obra, de rerefons autobiogràfic, reflecteix amb força expressiva el dolor d'un home de mitjana edat el món del qual s'ha ensorrat i no se sent amb forces per afrontar el futur. Desapareguda la seva confortable i fins luxosa vida burgesa, i aclaparat per la malaltia de la seva dona, addicta a més a la cocaïna, comprova que la majoria de les seves amistats ha desaparegut i que ningú està disposat a ajudar ningú. Les bones maneres en societat han deixat pas a la lluita per l'existència en termes de cru primitivisme i el robatori i l'engany predominen sobre les normes d'una convivència pacífica. Testimoni del seu temps, Fallada descriu un retrat d'època el contingut del qual respon plenament a la paraula que porta per títol l'obra. Fam, fred, desolació i passivitat són els elements que formen la trama juntament amb la manca d'esperança. No obstant això, a poc a poc la tradicional laboriositat del poble alemany s'imposa al drama de la derrota, a la pèrdua d'infinitat de vides i al sentiment de ser objecte de l'odi de gran part del món. Les runes es retiren, les cases es reconstrueixen, torna l'activitat laboral i els sentiments humans nobles afloren de nou; seguir vivint i treballar és la consigna de postguerra. Intensa en el seu contingut i succinta en el desenvolupament de l'acció, aquesta novel·la, ambientada amb realisme i escrita amb una prosa el vigor de la qual no ha perdut vigència amb el pas del temps, mostra el costat humà de la derrota d'Alemanya i la forma de superar-la mitjançant l'aprenentatge del sofriment.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa