EL MUR

John Lanchester ha sabut combinar l'assaig i la ficció amb un mestratge que no té parangó en la cultura contemporània. En les seves novel·les descriu molt bé els personatges. Els seus assajos són de crítica social: ha estat un dels autors que amb més acidesa ha criticat la situació de l'economia i les deficiències del capitalisme. No simpatitza, d'altra banda, amb la religió. Però és un autor a tenir en compte.
El mur és una novel·la distòpica en la qual Lanchester reflecteix la situació actual de les nostres societats. El protagonista és Kavanagh, que arriba al mur, un lloc fred i gèlid, per unir-se als defensors i evitar l'arribada dels que amenacen des del mar amb envair-lo. L'existència de Kavanagh transcorre lenta, gairebé com en El desert dels tàrtars, amb la por a una invasió que s'anuncia a prop, però que mai arriba.
S'ha dit que és la millor novel·la de Lanchester, en la qual mostra el seu mestratge al·legòric. I és veritat que aquesta novel·la, a mig camí entre la ciència ficció i la realitat, diu molt sobre la situació actual, com si fos una radiografia d'un món en el qual els individus vaguen sols, desarrelats, i demonitzen el que no coneixen. També reflecteix la por i la mania de les conspiracions. Per dotar de velocitat a la narració, Lanchester utilitza l'estil directe, el que també dóna més realisme a l'acció.
Sens dubte, el Mur és Gran Bretanya, una illa que ha aixecat més fronteres i per a la qual el mar serveix tant de defensa com de condemna. Una novel·la que simbolitza l'aïllament i la deriva nacional i empobridora del país. Però té alguns passatges inconvenients.

TROA