EL SOROLL DEL TEMPS

El soroll del temps és una novel·la inspirada en la vida del compositor rus Dimitri Shostakovich (S. Petersburg 1906-Moscou 1975) escrita des d'una perspectiva centrada en la postura del protagonista respecte a la dictadura marxista-leninista imposada a la Unió Soviètica, règim sota el qual va transcórrer gairebé tota la seva vida.
Julian Barnes (1946) un dels millors novel·listes anglesos de l'actualitat, analitza la figura del protagonista des del punt de vista psicològic. L'eix argumental se centra en la tensió que va experimentar al llarg de tota la seva vida adulta entre la llibertat creativa de l'artista i l'obligada submissió de l'individu al poder col·lectivista. L'autor no actua com un biògraf, pel que no s'até a un estricte ordre cronològic ni proporciona dades i dates concretes. El seu enfocament narratiu barreja dos gèneres, l'assaig i la novel·la, per recrear una figura i una història sota un tractament clarament literaturitzat. La difícil posició d'un artista reconegut que es nega a abandonar la seva pàtria, encara que tampoc s'identifica plenament amb els seus tirànics mandataris, acaba per exigir importants i significatives concessions i claudicacions que l'autor consigna amb claredat, tot i que també amb respecte cap al protagonista. Diferent és la postura crítica que adopta davant un règim polític totalitari, basat en el terror, per a la denúncia del qual, aguda i incisiva, utilitza en certes ocasions el típic humor anglès amb singular eficàcia. Plantejada de manera intel·ligent i escrita amb un estil brillant, l'obra ofereix una interessant anàlisi de la societat que va formar i va modelar Shostakovich, al seu torn condicionada per la malaltissa personalitat de Stalin. Dins d'aquest ambient s'inscriu el perfil humà de Xostakóvitx, dibuixat amb ombrívola nitidesa en les seves pors i covardies i també en els seus millors moments com a creador d'una música destinada a sobreviure’l a ell i als que li exigien renunciar a la seva dignitat humana a canvi que la seva obra fos escoltada i aplaudida.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa