EL TREN DELS NENS

El tren dels nens, darrera novel·la de Viola Ardone (Nàpols, 1974) narra una història de superació basada en fets reals. L'acció arrenca a Nàpols el 1946. A la postguerra, els italians del sud patien unes dures condicions de vida, especialment els sectors més desfavorits. És el cas d'Amerigo Speranza, un nen de set anys que viu amb la seva mare Antonietta, dona analfabeta i bastant esquerpa; el seu pare està en parador desaparegut i el seu germà gran ha mort abans de néixer ell. A casa, summament pobra, de vegades arriba un home que l’entreté i li fa vendre draps mentre ronda per allà sense despertar cap sospita per part de l'infant. Amerigo va a l'escola, és intel·ligent però bastant ingenu, li agraden més els números que les lletres i es passa el dia comptant sabates. En aquesta situació, sorgeix l'oportunitat de l'anomenat tren dels nens, una iniciativa del partit comunista italià perquè els petits del sud estiguessin una temporada allotjats en llars de famílies benestants del nord d'Itàlia i poguessin escapar una mica de la misèria. Amerigo abandona la seva mare, el seu barri i els seus amics i puja a un tren ple de desconeguts, experiència davant la que sent por i desconfiança, també per tractar-se d'un pla organitzat pels comunistes però rep roba nova i unes sabates encara que de número equivocat. A la seva arribada a Mòdena hi ha un error en el repartiment entre les famílies i ell es queda sol però acollit per una dona sense fills que ha patit molt. Amerigo haurà de fer front al nou dialecte i al desarrelament ja que la seva mare li escriu una carta al dictat, però només una, i es perd el contacte entre tots dos. No obstant això, assisteix a l'escola, entaula noves amistats i comença a tocar el violí per al que té grans dots de manera que se li obren nous horitzons. Encara que enyora la seva mare contempla tot el que l'envolta amb ulls de sorpresa i fascinació. Amb el transcurs del temps, es converteix en un violinista d'èxit i, al seu retorn a Nàpols, descobreix algun secret familiar que fins llavors romania ocult a la seva mirada. Viola Ardone construeix una trama, aparentment senzilla i en la qual no hi ha grans esdeveniments, per centrar-se en l'esplèndid perfil d'Amerigo, protagonista d'una història de separació i solitud, dura però admirable i en la qual preval el positiu. Tot resolt amb una prosa eficaç que rep ressons del neorealisme i amb els matisos d'un enfocament infantil. Novel·la commovedora i de gran força narrativa.

TROA