EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

Es compleix el gener de 2019 el primer centenari del naixement de l'autor, que ha passat a la història de la literatura, i això que compta amb una breu trajectòria, gràcies a la seva novel·la El vigilant en el camp de sègol, publicada el 1945, un clàssic contemporani que va revolucionar la novel·la amb protagonistes juvenils i que va ser considerada una de les més representatives de la novel·lística en els Estats Units de la postguerra.
Un noi, convalescent en una clínica psiquiàtrica, explica les seves aventures a Nova York quan, després de ser expulsat del col·legi, decideix viure la seva vida perdut en la immensa ciutat. El seu jove protagonista reflecteix magníficament aquest titubeig propi de l'adolescent, que en un moment s'afirma en la seva gairebé aconseguida homenia per tornar a sentir-se desorientat en el món dels adults. Per això, la seva versió dels descobriments que va realitzant en els tres dies passats a Nova York té l'exactitud, i la crueltat, d'una placa fotogràfica, encara no adulterada o suavitzada per les complexitats de la mentalitat de la gent gran.
A través d'ell, Salinger aconsegueix un quadre molt significatiu d'un sector de la societat americana en la qual comencen a detectar-se símptomes de rebuig d'una manera de vida considerada fins llavors com a ideal i que acabaria fent crisi en els anys seixanta. Aquest principi de fastig dels béns materials, contraposat a la falta d'algun veritable ideal, és el que, sense acabar d’adonar-se del tot, detecta en si el jove protagonista d'aquesta novel·la. Aquest personatge acusa el despertar sexual, donant pas a freqüents al·lusions i a algunes escenes de contingut escabrós. El llenguatge de la novel·la, propi d'un col·legial, resulta expressiu i estripat.

TROA