ELS BONS FILLS

Amb Un afer massa familiar, Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963) va iniciar un tipus de novel·la policíaca singular i original ja que els protagonistes són els components de l'agència “Hernández detectius”, tota una família: el pare, Mateu, cap i amo absolut, Nora, Marc i Amàlia, els fills i juntament amb ells, Ayala, home de confiança i de vegades mató i que ara viu en parella amb Amàlia, la filla petita i la més diferent de tots. La mare, Lola, està malalta, alcohòlica, amb grans crisis psiquiàtriques i que Mateu medica i cuida; és un personatge singular, gelosa dels seus fills, molt culta, va ser professora de literatura i encara que no està ficada a l'agència, és el gran recurs per a tots per la seva intuïció en els casos i ser capaç de descobrir rastres i dades on ningú no els ha pogut veure.

Les relacions familiars són molt complexes. La Nora acaba de ser rescatada per Amàlia després d'haver-se fugat de casa després de la mort del seu marit, però els pares no saben per què se'n va anar, és enigmàtica, investiga tothom, sempre aliada amb el Marc, que viu amb l'Alícia i que és molt vulnerable i sempre vol mostrar la seva vàlua i ser reconegut. Les crisis maternes desestabilitzen tot i Mateu ha d'estar constantment reparant els danys. Hi ha una defensa de la família, malgrat com pot ser de difícil la convivència: es volen i es protegeixen, estan pendents dels que ho necessiten com la tia Claudia, són educats,… però hi ha com un tema de fons que són els punts negres de cadascú, el món interior, en molts casos aclaparador, desestabilitzador, que allunya i que duu a tancar-se en si mateix i no ser capaços de desenvolupar un sentiment d'humilitat per demanar ajuda. Potser, encara que l'autora no ho digui, tot és molt inestable, fràgil i li falta un suport de valors autèntics i objectius en què recolzar-se i alliberats d'una càrrega excessiva del jo.

La primera part de la novel·la se centra més en la situació familiar i en petits casos de poca importància, que en el que constituirà el cas principal que és una investigació d'un suïcidi d'una noia de catorze anys, que encara que els pares retiren l'encàrrec, Marc pel seu compte continuarà investigant a esquena de tots, descobrint una fosca i tèrbola trama en la trama en què al final es veurà involucrada tota la família.

En general es dóna una visió força exacta de la mentalitat i amoralitat imperant: a l'agència Mateu segueix, de vegades, mètodes que són immorals però que els justifica per continuar mantenint la seva família; li retreuen a Nora que abandoni un cas i no cobri res al client, perquè veu que no hi ha res a investigar; el respecte a la intimitat dins la família està molt vulnerat; la venjança portada als seus extrems, gairebé es veu com a justificable: són detalls que van esquitxant tot el relat.

La novel·la està ben escrita, amb un bon ritme narratiu i descripcions de les persones molt encertades que ajuden a comprendre bé cadascun i les seves accions i els converteixen en personatges vius. El cas principal està ben plantejat i resolt i l'autora ha sabut lligar els caporals amb calma i no precipitar la solució fent-la coherent. No en defraudarà la lectura.

TROA