ELS LLOPS DE PRAGA

Novel·la d'intriga policíaca, que com tot l'escrit per Benjamin Blake (John Banbille, Irlanda, 1945), té aquesta força característica que li dóna a tots els seus escrits. És una novel·la sòlida, en la qual no hi ha caps per lligar i en la qual tot està mesurat perfectament. Els personatges són vius, atraients o no, però sempre reals i coherents, de manera que el lector es familiaritza amb ells perquè els sent moure i pensar segons la seva forma de ser. Els diàlegs estan perfectament enquadrats i en ells no sobra ni falta res. D'altra banda, els escenaris que envolten els personatges estan ben descrits, no són excessius, és més són pocs, però donen una imatge viva d'on s'estan desenvolupant els fets, se senten com coneguts i contribueixen a donar força a la trama i l'acció: no són superflus. Aquests ingredients fan que aquesta novel·la d'intriga en la qual cal descobrir uns assassinats, arrossegui a la lectura.
L'originalitat del cas és que l'acció transcorre a Praga al desembre de 1599. Com el mateix Black diu a la "Nota final de l'autor", és una fantasia històrica, que es desenvolupa a la cort de Rodolfo II, un personatge "fantasmagòric" que acull en la seva cort tot tipus de tendències, sobretot mags i personatges relacionats amb l'alquímia.
En la novel·la conviuen personatges reals que hi eren en aquells moments i que ostentaven càrrecs a la Cort, amb altres ficticis creats per l'autor, però que estan perfectament acoblats amb els reals. Només adverteix d'un personatge històric que ha distorsionat perquè encaixés en la trama.
Christian Stern, el protagonista, arriba a Praga amb el desig de triomfar, però la mateixa nit de la seva arribada es veu embolicat en un succés que canviarà la seva vida: descobreix el cadàver d'una noia que clarament ha estat assassinada. És acusat del fet, però surt airós perquè és rescatat pel mateix emperador, que li encarrega que descobreixi l'assassí. L'emperador li té per algú molt especial i un enviat. A partir d'aquí, i gaudint del seu favor, entra en contacte amb els personatges que mouen tots els fils en la Cort, però no avança en la investigació ja que està envoltat d'un ambient ple d'intrigues i en el qual ningú diu el que pensa. Pateix tot tipus de desenganys i quan sembla que és impossible que tregui res i la seva mateixa vida està en perill, aconsegueix aclarir les coses.
La novel·la és rodona, ja que acaba amb lògica i sense estridències, que és el millor que es pot dir del final d'una novel·la d'intriga. Té alguns detalls, sense gaire importància, que es pot interpretar com atacs a l'Església, però són opinions molt aïllades del protagonista i que no es poden prendre com indicatives del conjunt. També conté algunes escenes moderadament sensuals.

Alberto Portolés