EM PIXO

El protagonista i narrador d'aquesta obra és un noi que aspira a ser un humorista excel•lent i que, des de dos anys abans de l'inici de l'acció, ha perdut la capacitat de moure les cames. Per la mateixa raó per la qual necessita anar en cadira de rodes, s'ha convertit en fill adoptiu d'una família molt diferent de la seva original, s'ha traslladat a una ciutat diferent i a un centre escolar nou, on pateix cert assetjament a causa de la seva minusvalidesa. L'obra narra l'esforç que suposa per a ell no perdre el bon humor sinó al contrari, esforçar-se per prendre a broma la seva situació, riure de si mateix i fer riure amb ell als altres. Les doloroses circumstàncies que ha d'afrontar el noi es reflecteixen de manera molt expressiva, així com la seva obstinació a superar-les, no parlant mai d'elles ni recordant la seva vida passada. L'acció reprodueix amb realisme la crueltat d'alguns companys d'institut, la manca d'afecte que pateix en la seva família adoptiva i la càlida relació que manté amb alguns amics amb els que, amb prou feines, ha aconseguit entendre. En el transcurs de la seva vida ordinària, es prepara per competir en un concurs per elegir el còmic juvenil més graciós de tot l'Estat de Nova York. La seva obstinació és manifestar a través de la publicitat que envolta els còmics de TV, la necessitat de comprendre i ajudar a persones amb discapacitat o, almenys, de no marginar per alguna cosa del que no són responsables. Escrita amb estil senzill, poc literari i il•lustrada amb abundants vinyetes, amb i sense text, aquesta novel•la té un propòsit de conscienciació social aliè a la literatura encara que estigui redactada amb certa correcció. La seva finalitat queda ben manifestada, a través d'una història plena de trets d'humor típicament nord-americà que desdramatitza el seu missatge de fons, encara que li priva de tota dimensió transcendent.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa