EN PAU PÚDING CUINER

Pau, d'onze anys i mig, té dues aficions: cuinar i exercir de detectiu privat. Rosi, la seva amiga i companya de classe de cinquè de primària, participa dels seus menjars, a canvi de fer-li els deures de matemàtiques, i l'ajuda en les tasques d'investigació. L'obra narra, en paral·lel, la confecció de noves receptes i les indagacions per aclarir qui ha robat a una altra alumna del mateix curs un petit penjoll d'or. El clima de mútues sospites enterboleix l'ambient a l'aula i els dos protagonistes han d'actuar de pressa per tornar-li la tranquil·litat. L'acció està ben tramada i la devolució de la joia es porta a terme amb discreció per no ferir susceptibilitats i alhora, tornar la bona fama a dos nens que s'havien convertit, injustament, en els principals sospitosos. La conclusió de la història, pel que fa al dany que fan els prejudicis i les murmuracions, és positiva des del punt de vista educatiu. També les receptes d’en Pau, incloses en les pàgines finals del llibre, resulten útils per iniciar els lectors en les habilitats culinàries. Com a rerefons de l'argument, s'observa que en la situació familiar del protagonista la seva mare treballa moltes hores fora de casa i no té amb prou feines temps per fer el menjar.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa