ÈTICA PER A INVERSORS

Márkaris (Istanbul, 1937) és ja un veterà amb el seu inspector Kostas Jaritos. Totes les seves novel·les han anat tocant aspectes d'actualitat, la major part relacionats amb temes de corrupció, descontent de la població, pobresa, immigració, llibertats… i en tots ells ha sabut posar el dit en la nafra i en aquesta última també ho fa.
Lambros Zisis és l'amic comunista del Comissari i de tota la seva família, tant que al nét li han posat de nom Lambros. Habitualment és un personatge col·lateral, però en aquesta novel·la és un personatge central d'una de les dues trames. Zisis és l'organitzador d'un moviment que comença per un enterrament de “l'esquerra” per la seva falta d'inoperància, i d'haver-se deteriorat el seu esperit i que acaba amb un moviment a favor dels pobres en general, acceptant els nombrosos emigrants que també sofreixen la situació econòmica de Grècia. Això li donarà ocasió de tocar l'assumpte del rebuig dels emigrants d'una part de la població, que considera que no tenen dret a tenir treball i a nodrir-se de les arques del país, que com bé sabem és un argument esgrimit en altres països europeus. La posició en la novel·la és d'acolliment de tots i de comprensió dels qui s'han vist forçats a abandonar el seu lloc natural.
Paral·lelament se succeeixen els assassinats d'inversors estrangers provocant una situació política tibant amb els seus governs respectius. Aquests inversors buscaven únicament els diners, el negoci i per això no tenien escrúpols a moure's com millor els convingués.
Jaritos intentarà protegir les manifestacions del seu amic Lambros, de les quals d'altra banda s'involucra tota la família i alhora resoldre els assassinats dels quals es compta amb molt poques pistes, però sempre hi ha un petit detall, una casualitat, un descuit dels delinqüents, que portarà a la resolució del cas.
Un ingredient digne d'esment és el component familiar, tan present en totes les seves novel·les i que en aquesta és més abundant, perquè tota la família es reuneix amb molta freqüència, es parla, es discuteix amb elegància, riuen, es perdonen i tots s'admiren del nen del qual estan sempre pendents. És un aspecte digne d'esmentar-se, quan moltes novel·les policíaques actuals ens presenten uns protagonistes que són tots personatges viciosos, rars, sense arrelament, tristos i sobretot solitaris. Aquí és un policia normal amb una família plena de vida i a més en la qual Déu és present.
Una novel·la agradable, simpàtica, hilarant en molts moments, amb una trama senzilla però molt ben portada, que entreté i deixa un bon sabor de boca.

TROA