FEBRE A LA MATINADA

El juliol de 1945, un supervivent hongarès del camp de concentració de Bergen-Belsen arriba a un camp de refugiats de Suècia. Als vint-i-cinc anys, és tot pell i ossos i els metges li pronostiquen sis mesos de vida. Però ell, per primera vegada des de l’inici de la guerra, se sent viu i no està disposat a rendir-se. A més a més li agradaria trobar una esposa. Aconsegueix una llista de cent disset joves hongareses internades en camps de refugiats i, amb la seva millor cal·ligrafia, els escriu una carta plena d’optimisme i d’esperança. A un centenar de quilòmetres, una jove refugiada de Budapest llegeix una de les cartes i per distreure’s decideix contestar. Durant mig any, la parella es carteja i intima. Ara, mentre encara hi són a temps, s’han d’empescar la manera de casar-se.

És una història real que es basa en les cartes que es van intercanviar els pares de l’autor.
Mostra una història real d’amor en la distància, on hi ha lluita per superar la malaltia perquè es persegueix un objectiu important que val la pena i dóna sentit a la pròpia vida. L’amor és la força i esperança que té l’home malgrat entrebancs i dificultats que sovint van apareixent.
Amb les dificultats tots els detalls petits són rellevants. En mig dels contratemps l’ésser humà no deixa de fer projectes, en aquest cas té el desig de formar la família que no havia tingut; Entre qui conviuen s’ajuden, s’animen…

Mostra com la dignitat humana no la donen les circumstàncies sinó que es posseeix en la pròpia naturalesa i en circumstàncies difícils fa treure el millor d’un mateix.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa