FILLES ÚNIQUES

Alicia i Paula són amigues, van a la mateixa escola i comparteixen la circumstància de no tenir germans. Els pares de les dues també són amics entre si, amb la diferència que els de l'Alícia són esgotadorament dinàmics mentre que els de la Paula són tranquils fins a l'avorriment. Les dues nenes, en veure una companya de col·legi que té dos germanastres després del divorci i nou matrimoni de la seva mare, pensen que, si les seves famílies intercanviessin parella, podrien resultar les dues igual de divertides i a més elles serien germanes. Després d'aquesta conclusió, decideixen traçar un pla de campanya per fer realitat la seva idea. No obstant això, una conversa amb la companya la situació de la qual els va inspirar el seu projecte, comprenen l'absurd d'aquest i intenten fer marxa enrere, amb resultats que ho són encara més. L'obra, que l'autor afirma estar inspirada en fets reals, resulta una mica inversemblant tal com està plantejada. Malgrat això, el desenvolupament argumental posa de manifest en termes realistes i veraços el dany que el divorci causa als fills de matrimonis trencats. L'acció, plena de despropòsits i de situacions absurdes, alguna d'elles d'indubtable efecte còmic, resulta divertida i el seu desenllaç posa de manifest que tant Paula com Alícia tenen progenitors sensats i llars estables, que no perillen per les seves extravagants iniciatives. Des del punt de vista literari, tant la tècnica narrativa com el contingut estan tractats amb soltesa i eficàcia dins d'un nivell de qualitat acceptable.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa