FLORENCE, LA INDÒMITA

Joan Manuel Soldevilla (Barcelona, 1964) és catedràtic de Literatura a Figueres des de fa més de trenta anys. Estudiós de la literatura i dels mitjans de comunicació de massa, és autor d’una quinzena de llibres. Després de la bona acollida de L’amic de Prada (2018), Autopista va ser la seva darrera novel·la.

Una novel·la històrica basada en un fet real de qui l’autor té molta documentació però que converteix en ficció. Està ambientada com a eix principal a Figueres. Una ciutat molt viva a finals del segle XIX dividida per idees i creences, on la mirada de l’altre ho controla tot. Al mateix temps combina coses que passen a l’Índia, Londres, París, Cuba...
El personatge principal és Florence, la Indòmita, en la realitat Emily Murray. Una escocesa nascuda a Bombay, casada amb Luis López Rodríguez pastor de la comunitat anglicana que es va instal·lar a la capital de l’Alt Empordà l’any 1882 i va desenvolupar una activitat mèdica, social, política, educativa, editorial i religiosa al llarg de més de cinquanta anys.
A la novel·la, Florence, vídua del pastor protestant, viu una vida tranquil·la dedicada a l’ensenyament i a la seva missió religiosa. Tot canvia quan coneix el capità Fèlix Codina, un home molt diferent d’ella, un metge castrense de passat èpic que no comparteix les seves creences religioses. El dilema moral entre la seva fe, la memòria del seu marit i el desig apassionat per en Fèlix la posarà a prova. Haurà de decidir entre l’amor i la seva consciència, en un viatge íntim de redescobriment.

Una novel·la molt atractiva que descriu molt bé els llocs on passen els fets, les circumstàncies que envolten la societat d’aquell moment, el paper fonamental que exerceix en la vida de la ciutat aquesta comunitat i la repercussió que té el seu projecte en altres llocs del món. Però, com el mateix autor diu en aquesta ocasió s’ha deixat portar per la ficció amb tota llibertat i els sentiments i les emocions dels personatges és el que més compten. El desenllaç el deixa amb la porta oberta, el lector haurà de decidir pel seu compte.

M. Àngels Pagès