G

Novel·la protagonitzada per l'arquitecte català Antoni Gaudí (1852-1926) titulada G a qui la fantasia de l'autor situa a la Barcelona de 1874-1875 quan, encara jove estudiant de l'Escola d'Arquitectura, presència l'entusiasta acollida popular al rei Alfons XII a la seva arribada al port de la ciutat, en vigílies de la seva coronació.
Segons la ficció argumental, desenvolupada per Daniel Sánchez Pardos sense pretensions històriques, Gaudí, mogut per la seva amistat amb un adinerat company d'estudis, decideix ajudar aquest a demostrar la innocència del seu pare, Sempronio Camarasa, acusat d'un crim que no ha comès . Els improvisats detectius descobreixen que don Sempronio, que conspirava a favor de la restauració dels Borbó, ha estat víctima d'una conjura moguda pels seus enemics polítics, partidaris de la revolució social. Les investigacions dirigides per Gaudí, demostren que Camarasa, encarregat de la seguretat del senyor Alfonso durant la seva estada a Barcelona, suposava un obstacle a eliminar pels anarquistes en tant que era capaç d'impedir l'èxit del seu atemptat contra la vida del rei. No obstant això, gràcies a la perspicàcia de Gaudí i a l'ajuda del seu camarada, fill de l'imputat, s'aconsegueix desmuntar les càrregues de dinamita llistes per explotar durant la missa a la qual assistia el rei. Queda per resoldre fins l'incert desenllaç, el final de la persecució dels terroristes que es movien dins el mateix cercle social i professional dels dos amics. Entre els més violents d'aquests destaca la figura d'una bella periodista anglesa que, després d'aconseguir la confiança dels dos joves amics, va estar a punt d'impedir l'accés del rei Alfons XII al tron d'Espanya. L'obra, escrita amb una tècnica narrativa de bona factura i una prosa ben elaborada, reconstrueix encertadament el clima d'agitació política de Barcelona, enfrontada en aquells anys, com la resta del país a una profunda crisi institucional, econòmica i social.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa