GRAN CABARET

En una població costanera d’Israel un còmic de mitjana edat escanyolit i miop, es disposa a iniciar el seu espectacle d'humor davant el públic heterogeni que ha acudit al cabaret aquesta nit. Entre els ocupants de les taules, es troba un jutge retirat, amic de la infància del còmic que, a instàncies d'aquest, ha accedit, de no molt bona gana, a presenciar la seva actuació. L'obra es desenvolupa en dos plans narratius complementaris, el que fa referència al llarg monòleg de l'humorista, que explica acudits i anècdotes de la seva vida i les reflexions mentals del seu amic, en escoltar-evocar els fets viscuts en comú. L'obra presenta la patètica imatge del pallasso trist que ofereix una caricatura de si mateix, de la seva pròpia història i de la seva família per fer riure a uns espectadors que el contemplen com un objecte de diversió primer i com un desagradable ploraner després. Gràcies a la seva habilitat i experiència a l'escenari, durant la major part del temps aconsegueix fer riure, desconcertar o interessar als espectadors. Mentrestant el jutge retirat va recordant passats episodis d'infància que en aquest moment cobren un significat l'abast del qual no estava preparat per calibrar adequadament quan van succeir. Entre les paraules d'un i la memòria muda de l'altre, l'acció desplega la història trista d'un nen que va decebre els seus pares i va patir burles a l'escola, fins que va aprendre a viure de les reaccions que provocava en els altres. El jutge, alhora que presència atònit la ferotge autocrítica, intueix que aquesta actuació, s'ha d'entendre com el fermall d'una carrera que ha transcorregut en amarga solitud. L'obra, molt ben ambientada, resol amb agilitat un argument de notable complexitat tècnica i perfila uns personatges d'acusada significació, com a exemples de tipus i circumstàncies pròpies de l'Estat d'Israel. L'estil una mica estripat que fa servir el còmic, abunda en expressions de mal gust i en acudits que per fer l'efecte desitjat recorren a continguts obscens.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa