HISTÒRIA DELS AVIS QUE NO VAIG TENIR

Aquesta Història dels avis que no vaig tenir és la tercera obra que publica Anagrama d’Ivan Jablonka, professor d'Història de la Universitat de París XIII. Com les seves obres anteriors és difícil de classificar. No és biogràfica perquè vol arribar a saber alguna cosa dels que no hi són; històrica sí perquè a propòsit de la recerca dels seus avis, reflecteix la situació d’una part important d’Europa en el període entre guerres i en els primers anys de la Segona Guerra Mundial. A més, utilitza tot gènere de fonts: escrites, orals, entrevistes… És també una mica poètica perquè tot el que està escrit està impregnat de la nostàlgia per l'absència.
Els seus avis, jueus polonesos, van morir a Auschwitz, després d'haver viscut a Polònia, a França en condicions terribles, sempre perseguits. Tenen l'oportunitat, abans de ser trobats pels nazis, de poder confiar els fills a persones de la família. Un dels nens és el pare de l'escriptor.
A la narració, sovint hi ha diversos plans temporals, ja que quan apareix un personatge nou, explica com ha arribat fins aquí. Molt abundant el nombre de personatges. Per poder-ho seguir l'autor aporta un plànol de famílies al final del llibre. Això no és cap obstacle perquè sigui difícil saber qui és qui.
Està perfilada la personalitat dels avis. La seva estada al camp de concentració dóna lloc a les més dures descripcions de la vida als camps.
És un plantejament molt original. Serà interessant per als que vulguin aprofundir en la situació dels jueus polonesos en aquesta època.
Una novel·la per a un públic culte interessat en la història.

Carmen Trigo