IMPOSSIBLE

Erri De Luca, nascut a Nàpols el 1950, està considerat com un dels autors italians més importants de tots els temps. És novel·lista, traductor i poeta. Va militar en un grup d'extrema esquerra i es va involucrar activament en el moviment del 68. Aquestes vivències, juntament amb la seva afició a l'alpinisme, li ha servit per donar vida al protagonista d'Impossible, un militant d'una organització política revolucionària durant els anys setanta del passat segle acusat d'haver matat, estimbant-lo per un barranc mentre feia alpinisme, el delator del grup polític que, quaranta anys enrere, va provocar la detenció i empresonament de la resta de companys a les presons italianes durant dècades.
La novel·la és un diàleg entre el jutge, que el creu culpable d'homicidi, i l'acusat, que sosté que va ser una casualitat que estiguessin fent la mateixa ruta alpina, tots dos a uns cent metres de distància, i que l'home mort va caure al barranc per una relliscada desafortunada. En els intervals entre els interrogatoris, l'acusat, des de la seva cel·la d'aïllament, escriu a la dona amb la qual comparteix la seva vida i a la qual anomena Amormeu, explicant-li el contingut dels interrogatoris i els pensaments que irremeiablement el porten a ella.
El protagonista, de qui no sabem el nom, s'enfronta de nou a una acusació. Però ara és vell, té experiència, està de tornada de les coses i sap perfectament el que val la vida i el que suposa la llibertat. No està disposat a dir el que el jutge vol sentir. La seva llibertat interior val molt més que qualsevol possibilitat de sortir de les quatre parets que el mantenen aïllat vint hores al dia.
De Luca empra amb gran habilitat i intel·ligència els gèneres teatral i epistolar mantenint al lector com un espectador sorprès davant la dialèctica dels dos actors principals. Un sorpresa que no s'esvaeix en concloure la novel·la. Tant la posada en escena com l'ús del llenguatge són impecables.
L'autor s'endinsa en el cor humà, en els seus interessos, que es manifesta amb els fets. Tots dos protagonistes es posicionen des del principi. El diàleg pot portar a un acostament, però no de manera que arruïni el seu ésser més íntim.

Encarnita Herraiz