IOGA

L'escriptor francès Emmanuel Carrère (París, 1957) de nou reprèn l'autoficció en la seva última novel·la, Ioga, en què l'autor està molt present així com el ioga, ja que és un expert i dedica moltes pàgines a descriure diverses maneres i postures de com practicar-lo. L'acció s'inicia quan l'autor que porta temps sense depressions se’n va a fer un retir budista però és interromput pels atemptats de la revista Charlie Hebdo en què va morir un amic seu. Després del seu enterrament, li sobrevé una forta crisi depressiva que el porta a estar hospitalitzat durant quatre mesos. Més endavant viatja a l'illa grega de Leros en plena marxa dels refugiats procedents de l'Iraq, l'Afganistan i el Pakistan cap a Europa i treballa com a voluntari. El final de la novel·la és un homenatge al seu editor Paul Otchakovsky-Laurens. Aquesta trajectòria, quelcom neuròtica i de vegades sense xarxa, reflecteix les típiques preocupacions d'un intel·lectual europeu i constitueixen material narratiu per a E. Carrère. A Ioga construeix un interessant relat en el que enllaça històries i reflexions sempre des de la mirada d'algú que cerca la felicitat sense trobar-la i que de vegades destil·la certa ironia. Els recursos afectius, els records, el sentit crític i alguna seqüència de sexe formen part d'aquesta descarnada trama autobiogràfica en la qual s'entrecreuen l'assaig i la crònica periodística.

TROA