JUNIL A LES TERRES DELS BÀRBARS

El que atrau de Junil a les terres dels bàrbars, ambientada a l’Imperi Romà, és el to
de conte oral i meravellós.
Junil i els seus companys encaminen els seus passos cap a la terra on el poeta Ovidi ha tingut d’exiliar-se per lliurar-li un rotlle d’una obra seva (les Metamorfosis) salvat de la crema ordenada pel poder imperial: no van a la recerca del tresor, el duen a sobre.
Tot plegat és un anacronisme voluntari, ja que Ovidi va acabar el llibre a l’exili, però és una altra de les maneres que té Lluís de dir que, si bé en els dominis de la història cap material no pot ser manipulat, en el de la novel·la, en canvi, mentre es mantingui la versemblança, la veritat de cohesió, tot és vàlid.
Està ben escrita i sap mantenir l'interès.
Hi ha exageracions i dos o tres episodis de relacions amoroses complicades, el to però és amable i té categoria literària i bastants valors humans: la cerca de la llibertat, etc.

Reseñas bibliográficas Troa