L'ILLA DE LES DONES DEL MAR

Lisa See (París, 1955) és una novel·lista d'origen xinès establerta als Estats Units. És col·laboradora habitual en diversos diaris, com a New York Times o The Washington Post, i és coneguda per la senzillesa i elegància de les seves novel·les, sent les més destacades El ventall de seda (2005) o Somnis de felicitat (2012).
L'illa de les dones de la mar és el seu últim treball ambientat a l'illa coreana de Jeju i en les vides de les dones bussejadores, més conegudes com les haenyeo, en el context històric dels anys previs a la Segona Guerra Mundial, quan patia l’ocupació japonesa, i els dos terços posteriors al segle XX, una època tràgica per als habitants de l'illa quan es van dur a terme massacres indiscriminades sota la mirada passiva dels Estats Units.
Corre l'any 2008 i Young-sook, la més experimentada de les dones haenyeo, té ja vuitanta-cinc anys, però no per això deixa d'anar cada dia a la platja per submergir-se en les aigües que han estat el seu medi natural des de l'adolescència. Porta una vida plàcida. La visió dels seus fills, néts i besnéts l’omplen de felicitat, però a l'esquena també arrossega dolor, pèrdua, traïció i la impossibilitat de perdonar la persona que més mal li ha causat a la vida.
A ningú ha explicat la seva història tot i ser una llegenda viva de la seva professió convertida ara en un atractiu turístic. Però quan res sembla que hagi de pertorbar la pau aconseguida al llarg dels anys, una família de turistes americans pretén destapar el bagul dels seus records més amargs.
Tot va començar el 1938, abans fins i tot, quan Mi-ja, una nena òrfena de pares col·laboracionistes amb el règim del Japó, arriba al poble de Young-sook per viure amb els seus oncles materns, un matrimoni cruel que només proporcionarà a Mi-ja fam i desesperació. Però la resolució de la petita davant la vida de seguida desperta l'admiració de Young-sook i l'acceptació de la mare d'aquesta que la prendrà sota la seva protecció. Entre les dues nenes sorgirà una amistat forta i duradora. Juntes viuran els grans esdeveniments tant personals com socials i polítics de l'illa. Compartiran treball, somnis i esperances, sense sospitar que les deesses de l'illa poden retirar el seu favor.
Com és habitual en aquesta escriptora, la novel·la, ben documentada, està escrita amb elegància tot i la vida de privacions o els tràgics esdeveniments que descriu. Els dos personatges principals protagonitzen una aventura èpica de gran calat emocional en la qual es destaquen grans valors com la unitat familiar, la fidelitat matrimonial, la maternitat, la religiositat, etc., i sobre tots ells l'amistat.
Queden plasmats els costums, tradicions, ritus i llegendes de l'illa, ben contextualitzades, sense pretendre jutjar o actualitzar maneres pròpies de l'època de la que escriu.

Encarnita Herraiz