LA COMPANYIA NÒRDICA

L´autor, que l´any 1997, era arxiver municipal de la Seu, va rebre en penyora de la vídua d´un paleta col·leccionista d´antiguitats, el dietari d´un soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. Els fets van succeir durant la terrible primavera del 1837.
Aquesta narració, és com un viatge empaitant una presència maligna que es dedica a matar soldats liberals d´una manera escabrosa.
En Ros d´Eroles, carlí, avantpassat de l´escriptor, organitza un equip mixt -liberals i carlins-, per esbrinar què ha passat. I un d´aquest seleccionats és el protagonista. Resulta un militar atípic, botànic, violinista i parla diversos idiomes.
Els companys d´aquesta aventura són molt singulars: el capità mèdic dels liberals que ve de Lleida, un monjo de Montserrat, que és qui aporta la dimensió científica, un príncep estranger, l´enigmàtica Mina que els fa de guia, la Mary Eyre, corresponsal de guerra del Pennsilvània Enquirer, etc.

En la narració, molt diferent de les altres obres d'aquest autor, hi ha una barreja d´aventures, en el marc del Pirineu de la primera carlinada, d’història, de ciència i de màgia, on apareixen fenòmens molt estranys. Hi ha tocs d´humor: ridiculitzar el rei dels carlins, reaccions dels soldats dels dos bàndols, etc.
Desmereix molt el vocabulari groller de bastants protagonistes, però sobretot del monjo de Montserrat. També utilitza un to burlesc en aspectes de la religió catòlica.

Carme Mateu