LA DISTANCIA FINS AL CIRERER

Paola Peretti va néixer a Màntua el 1989 i actualment resideix a la ciutat propera de Verona. Graduada en Periodisme i Edició es va iniciar en l'escriptura amb la publicació d'articles al diari local. En l'actualitat es dedica a l'ensenyament de la llengua italiana a nens immigrants procedents de totes les parts del món. Sent adolescent va ser diagnosticada de la malaltia de Stargardt, una malaltia incurable que provoca la pèrdua de visió de manera progressiva fins a aconseguir la ceguesa, experiència que li ha permès escriure La distància fins al cirerer, la seva primera novel·la en què la seva empatia amb la protagonista aconsegueix fer d'ella un personatge creïble, proper i summament atractiu.

Mafalda té nou anys i des de fa un temps una boira insidiosa s'estén a l'interior dels seus ulls. Ja sap que pateix la malaltia de Stargardt i que en uns mesos es quedarà completament a les fosques. Té por, però mentre aquest moment arriba decideix fer una llista de coses essencials per a les que no necessita els ulls com li ha proposat l’Estella, una de les bidells del seu col·legi que és romanesa i li ha confessat que baixa de la llegendària tribu de les Amazones. El seu gat Òptim Turcaret és el seu únic amic de veritat. El nom l'hi ha posat després de llegir El baró rampant, un llibre d'Italo Calvino que li va regalar el seu pare perquè era el seu preferit. Igual que Cosimo, el protagonista, ella també vol viure en un arbre quan arribi el moment en què es quedi cega, posant-se així fora de perill dels monstres que l'assetgen des del terra.

L'arbre escollit és el cirerer del seu col·legi en el qual està segura que es troba l'ànima de la seva àvia morta al costat de la de Cosimo. És allà, a la part alta de les seves branques, on pensa instal·lar-se; però per aconseguir-ho s'ha de seguir un bon pla, ja que hi ha coses importants que necessitarà emportar-se, el que no està tan segura és de si són les essencials.

Paola Peretti escriu una història de superació en la qual una imaginació ben construïda té molt a dir en les decisions d'una protagonista que, malgrat la seva curta edat, té els recursos necessaris per tirar endavant gràcies a la bona literatura inculcada pel seu pare, l'amor incondicional de la seva mare i la generositat de tots els qui l'estimen i la prenen seriosament.

L'autora no amaga la por davant el dolor i la pèrdua, però se centra en el que és essencial i en la superació dels obstacles des d'una visió candorosa i innocent de les coses.

Inspirada en diferents personatges literaris universals, Paola Peretti ha sabut donar vida amb encert a una protagonista tendra, amable, forta, de conviccions fermes i molt intel·ligent.

TROA