LA FAMÍLIA MARTIN

El començament de la novel·la no pot ser més sorprenent: un escriptor que s'ha quedat sense inspiració decideix sortir de casa i, un cop al carrer, abordar la primera persona que trobi i escriure una novel·la sobre ella. I a qui es troba és una persona gran, vídua, que, no només accedeix a la seva petició, sinó que el puja a casa seva, li ofereix un te i comença el relat de la seva vida.
Quan estan enmig de la conversa arriba una de les seves filles i, després de la sorpresa i la desconfiança inicial, no només accedeix al projecte, sinó que convida l'escriptor a sopar a casa seva, perquè conegui l'entorn de la seva mare. Així comença un relat sobre una família composta per l'àvia, una filla que viu a l'estranger, la qual viu a prop d'ella i que és professora en una escola, el seu marit que treballa en una empresa d’assegurances, i dos fills adolescents, noia, i noi, tots dos estudiants de secundària. És a dir, una família de les que es poden trobar moltes, i que serà l'expositor de les persones actuals, de la seva visió de la vida, preocupacions, el seu món interior, els temors i els desitjos.
Encara que tots interactuen, cada personatge serà estudiat independentment, donant lloc a una descripció de temperaments i situacions, que es poden aplicar a moltes persones d'aquestes mateixes condicions. Potser els que menys estan tractats són els dos adolescents, però amb la profunditat suficient per donar una visió, amb quatre pinzellades, d'aquesta etapa de la vida i de la diferència entre el noi i la noia.

La idea de fons és que tots desitgem ser feliços, cadascun d'una manera, però el que pot obstaculitzar aquest anhel, és la pèrdua de la il·lusió per la vida, el treball i sobretot per les persones que ens envolten. El viure pendent d'un mateix pot portar a perdre la perspectiva, a no valorar el que som i on som, a caure en la immaduresa de pensar que cal canviar i trencar amb el que tenim per ser feliços. Un factor important és recuperar la il·lusió, treure brillantor, tornar a il·lusionar-se amb l'altre i això és especialment important en la vida matrimonial, on l'amor si no es cuida es desgasta i veiem l'altre com a un estrany; però sempre és possible la reconstrucció. La incomunicabilitat en la parella i la pèrdua d'intimitat i confiança són factors destructius.
Però la novel·la dóna per a més, les enveges, les rancúnies, la manca de capacitat de perdonar, són altres factors que destrossen la convivència i ens fan infeliços. El món laboral insatisfactori, el despotisme i la humiliació, com a font d'infelicitat i de crispació personal i familiar, estan tractats des del paper de pare.
Encara té temps de parlar del primer amor, l'ofici d'escriptor i de petits temes col·laterals, i sempre amb una frescor i un sentit positiu que fan de Foenkinos, un escriptor desengreixant, que aporta i que dóna satisfacció al lector. Si a això s'ajunta un bon ofici i una escriptura culta, podem fer-nos a la idea que estem davant d'una bona novel·la, de les que no abunden.

TROA