LA FINESTRA DISCRETA

La Finestra discreta, com publicava un avanç de La Vanguardia "es podria incloure en el gènere dels dietaris, però no és una suma més o menys interessant del dia a dia. És una destil•lació de dècades d’escriptura, acuradament depurada del que és superflu, de tot el que està lligat a l’actualitat, dels elements caducs. Inclou records personals, que il•lustren el canvi brutal que ha experimentat la societat en pocs anys, però també tracen un mosaic familiar amb uns personatges que el lector fa propis, com si s’introduís en una gran novel•la del segle XIX.

També rescata lectures i experiències culturals que l’autor eleva a categories de pensament. I té els seus fragments més poètics quan descriu la bellesa del món i el pas del temps, al ritme de les estacions de l’any, on es desplega el poeta Puigverd a gust."

El periodista Lluís Foix, també va opinar d’aquest llibre: "Distanciar-se de l’immediat per estendre una mirada tranquil•la, subtil i crítica cap a l’univers del pensament vigent és un exercici valent (...). Ressalta en el mateix article de La Vanguardia, quanta lectura acumulada s’amaga darrera d’aquest recorregut sense mapes ni carreteres, un dietari sense cronologia pel qual Puigverd ens condueix. Les cites de clàssics i moderns flueixen al llarg del llibre amb una insistència gens abusiva, amb la normalitat dels condiments que fan saborós un menjar".

Es crític i autocrític, en un gran rugit contra el que el disgusta, però també desplega una mà de vellut sobre les coses més bones de l’ésser humà. Una obra en la gran tradició d’El Quadern gris, de Josep Pla. Un mosaic de pura literatura.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa